Aldo Sollazzo

El passat dimarts dia 12 de maig vam fer un salt al buit, realitzant el primer Dimarts Disruptiu totalment en streaming a través de la plataforma JITSI, gràcies a la iniciativa de tot l’equip de l’Ateneu Igualadí i disseny=igualada, i, com no, de la col·laboració del convidat, Aldo Sollazzo. Una vegada més, encara que amb un format força diferent, vam tenir una estona per a la disrupció, en què el tecnòleg Aldo Sollazzo ens va introduir al món de la fabricació en 3D i la tecnologia que ve.

La tecnologia és un llenguatge, es tracta de parlar-lo.

Aldo Solazzo ens va mostrar com la riquesa i la veritable aportació de la tecnologia actual no és tant el producte que s’esdevé sinó les dades que se’n generen i que interaccionen entre elles. Un exemple és el fet que avui produïm 40 vegades més dades que al 2013. Això fa que la tecnologia es converteixi en un llenguatge que hem de saber parlar i que requereix moltíssima precisió per a funcionar adequadament. Si parlem i interpretem acuradament aquest llenguatge podrem veure nous patrons, descobrir noves maneres de treballar i crear.

Tot plegat ens porta a entendre que des d’ara ens cal una redefinició de professions, de les empreses, de les mateixes ciutats… L’empresa Noumena d’Aldo Sollazzo, es va crear fa uns anys i és un exemple d’aquest replantejament, de la diversitat compartida amb altres professionals de diferents orígens, especialitats, que afavoreixen la interdisciplinarietat i enriqueixen les seves aportacions. D’acord amb el que afirma Sollazzo, la innovació es produeix en col·laboració i no es pot improvisar.

Tendim a la mass customization (producció customitzada en massa).

Algunes de les idees claus que van sorgir al voltant de la producció són la concepció de la producció circular, enlloc de lineal com fins ara. Es tracta de produir d’acord amb les necessitats i replantejar la producció segons les informacions que arriben d’altres àmbits, de manera que els productes no tenen una sola vida i s’acaba en el seu consum, sinó que poden reprendre de nou el cicle en qualsevol moment sense generació de residus. Això és el que portarà a que no calgui produir i després distribuir, sinó que el que caldrà és tenir la informació que crea aquell producte perquè pugui ser elaborat amb una impressora 3D a qualsevol lloc del món. De manera que el que transitarà en un futur proper serà la informació, no el producte, i a més s’adequarà a cada persona. Això és el que anomenem mass customization.

Així doncs, no és la tecnologia en sí sinó com aquesta pot aportar valor a altres camps productius, artesanals o de qualsevol mena. La impressió 3D, per Sollazzo, en sí no aporta innovació si no s’aplica amb aquesta aportació de valor. Una de les experiències clares sobre això va ser el projecte de creació de cadires produïdes amb un material que absorbeix elements contaminants de l’aire, de manera que amb vint cadires d’aquestes es produeix el mateix efecte purificador que genera un arbre adult. Això és el que Sollazzo anomena ‘materials actius’ (active materials), que ho són perquè, sense mobilitat, tenen un impacte actiu en l’ecosistema.

Quedem-nos, per una banda, amb la idea que cal reconsiderar la indústria, replantejar-nos la producció i el consum, de fet ja està passant, i molt probablement amb la situació que vivim actualment a causa de la COVID aquest procés s’accelerarà. I també, per altra banda, amb el concepte de materials actius, aplicables a qualsevol superfície o teixit. Imaginem com podria ser anar vestits amb aquests materials, o crear estructures o edificis amb aquesta capacitat de purificació de l’aire?

Com sempre teniu tota la informació dels visitants passats i que vindran al nostre web de dimartsdirusptius.cat i podeu veure la gravació completa en el nostre Canal de Youtube.