Artur Serra

  Artur Serra Hurtado (1954), Alacant (Spain) és el creador de CANET, el primer centre de recerca sobre Internet a la UPC, i Director de la i2cat Foundation, un centre de recerca i innovació sobre Internet. És un tecnoantropòleg, com ell mateix es defineix, donada la seva especialització en aquestes dues disciplines, cosa que li dóna una visió molt particular i universalista de la realitat.

Artur Serra considera que cal apropar la tecnologia i la capacitat d’innovació a la ciutadania, a la gent del carrer, perquè ens trobem en un moment de transformació social en què aquesta recerca innovadora potenciarà un canvi de paradigma total de la societat. En aquest sentit l’educació formarà part bàsica i transcendental d’aquest canvi, per la qual cosa haurem d’acostar de diferents maneres, afavorint que tots els públics de totes les edats i condicions, e puguin acostar a la tecnologia de diferents maneres per crear, viure i reinventar.

La tecnologia ha d’arribar a tots els ciutadans, no s’ha de quedar en el col·lectiu amb ‘status’ tecnològic

Com entra la ciutadania corrent en aquest món? Com creem cohesió social entorn aquest tema? Una forma és a través dels laboratoris ciutadans. Precisament el CitiLab de Cornellà és un laboratori ciutadà, un concepte que evoca una cultura tecnològica que prové del taller, de l’enginy, de la creació d’invents… a l’estil d’Edison, que va ser un inventor. Així els  laboratoris ciutadans poden complir amb aquest repte d’acostament a la gent del carrer on podran aprendre a programar, a inventar i innovar a partir de tot allò que s’hi aprendrà.

Quina societat volem construir amb Internet? Es pregunta Artur Serra. Internet per sí sola no és la fi, és un mitjà. Ens cal decidir quina societat volem construir amb Internet. La societat digital no es pot basar en afegir ordinadors a les maneres de viure i treballar que ja teníem. Ara tenim una infraestructura basada en ordinadors que treballa sobre una estructura social antiga, pròpia de l’era industrial que justament ja estem abandonant. Es tracta d’una revolució que ha d’anar més enllà, que generi estructures socials noves. Ens hem de reinventar, hem de crear una nova educació, una Europa diferent en disseny social, on la ciutadania s’hi trobi totalment implicada.

Podem dir que el discurs ens convida a trencar motllos, a acostar sense límits la tecnologia a tothom, a fomentar una manera d’aprendre sense límits, sense estructures educatives limitades, a obrir possibilitat de crear en qualsevol institució, reconeixent la feina dels més petits i petites (docents, talleristes, mecànics…) i no valorant només les elits tecnològiques. Comencem forts amb un Dimarts Disruptiu revolucionari socialment, però això no acaba aquí. Seguirem el mes vinent.