Raquel Pelta

Raquel Pelta és investigadora i historiadora del disseny amb nombrosos títols acadèmics que mostren una trajectòria que parteix de l’art i el disseny i acaba en l’actualitat, i des de fa ben bé set anys, amb el disseny aplicat a la intervenció social. El passat dimarts vam poder conèixer ben a fons el que implica realment el “disseny social” com una pràctica interdisciplinària i col·laborativa dirigida a la satisfacció de les necessitats humanes i a la resolució de problemes socials. De fet, en un moment donat ens va fer veure com el disseny, en realitat, està pensat per ajudar a que les tasques siguin més fàcils, cosa que interpreta com a una funció d’ajuda a les persones.

El disseny sempre vol canviar alguna realitat, tot disseny és social per naturalesa perquè impacta a la societat

Una de les idees principals que va voler transmetre la nostra ponent va ser que cal tocar de peus a terra per a dur a terme una intervenció social, cal ser pràctic i conèixer a fons la realitat, i sobretot, estar preparat per la frustració i el possible fracàs dels projectes. Considera que és imprescindible el treball en equip interdisciplinari, en què el disseny tingui cabuda i se li doni un paper equiparable al dels altres professionals que participen en els projectes. Això sí, també és imprescindible que la persona que dissenya interaccioni amb les persones usuàries.

Es tracta de dissenyar amb les persones i no només per a les persones

Així doncs, estem parlant d’un disseny que es refereix a un espai molt específic d’intervenció, en àrees problemàtiques que no es poden resoldre per sí soles. Dins aquesta idea sorgeix el codisseny, que implica també en les decisions i accions a les persones usuàries. Es vol afavorir un espai cooperatiu per deixar de ser simplement víctimes de la seva situació vital. Aquesta perspectiva d’afavorir l’experiència de l’usuari i el codisseny és impulsada des dels organismes més amplis europeus. Però per això cal que les institucions públiques i els dissenyadors comparteixin la feina amb la resta de professionals socials.

Els joves del casal no són joves problemàtics, són joves amb problemes

Raquel Pelta ens va exposar l’experiència realitzada al Casal Jove del Raval en què es va fer partícip al grup de joves per tal de crear un nou mobiliari al casal que els resultés més confortable i facilitador de les interrelacions entre els grups de diferents orígens culturals. Finalment el projecte es va dur a terme en part, donat que el grup de joves va participar en la creació del mobiliari però aquest no va poder posar-se al casal. Però el més enriquidor, en realitat, deia Pelta, va ser el procés de creació conjunta.

Una nova lliçó d’humanitat i societat al dimarts disruptiu del desembre. Us esperem l’any que ve, que segur serà molt millor.